Només veuen els defectes, ja no es fixen en el cor

Un altre dia almacenat a la meva retina,

un altre dia per guardar a la meva vitrina;

Els records passen poc a poc per davant de la meva cara,

y em toquen les memories,

que ja no tornaran,

que s'eleven i giren com nories.

Torno tal i com he vingut,

fent-me més gran i a la vegada més tossut;

jo tinc a la ment tot lo que m'ha passat,

cada historia dolorosa més m'ha agrandat.

Cada passa que he fet amb algo de dolor al cos

m'he fet més fort, i el meu cop ara és més dolorós.

Però sempre he fet més esforços per ser perfecte que per altre cosa

i no he deixat de pensar

no puc esforçar-me

si sé que no tinc res a guanyar...

Tenen més ganes de criticar-me que de veure'm el costat inmortal

jo puc escalar l'Himàlaia, però a tothom li donarà igual

 

 

Que ara puc pujar i veure't des de la troposfera

que jo poso ous d'or i et vigilo com pantera,

 

Alguns em tachen de boig per ser com soc

i els importaria una merda que jo controlés el foc

només veuen els defectes, ja no es fixen en el cor

a mi no em fan res, soporto tot tipus de dolor.

He sigut entrenat per les lliçons  de la vida

que tot és com una atracció, puja a l'estampida.

Dur com una roca, sec com una muntanya

tot fet de pedres intentar no tirar la canya;

 

viure com un home de gran mida,

morir com un suicida,

 però viure tots els dies de la meva vida...

 

 

                                                                                      CANYON