Arena

 





Madurar? aixó és de fruites

Jo vull seguir amb la meva gent corrents a corre-cuita.

Seré el nen que segueix masclant xiclet pel carrer,

i no tinc ni idea de quan ho deixaré de fer.

Segueixo atrapat a aquella infància inacabable

son tots aquells records els que la van fer inoblidable.

Era el típic  nen que creia en els contes

jo idolatrava a Mufasa i a Pocahontes

Era normal, sense res de marca

lo més fort que feia, era pujar-me sol a una barca,

però era així així era jo

ningú em canviarà, ara sóc lo que sóc

vaig baixar-me els pantalons i em vaig ficar gorra

i totes aquestes històries se les va emportar la sorra.

I a partir d'allí tot va canviar,

tot lo que era, es va acabar

vaig deixar de creure en els contes i en les pelis

era feliç com si fos el amo de Nova Dehli.

Però, que em va passar, que va canviar?

Només l'arena et respondrà.

Potser no ho entenguis, és massa complicat

i els records? S'han marxat.

L'arena té la meva infància

i ara sóc una víctima de la vagancia

Al rellotge del temps, la sorra es desfa.

I tot aixó, quan l'arena s'ensorrà...

                                                                        

                                                                                      Black Mufasa

Sempre fort

Som lo que volem ser

difícil, però ho hem de fer

vam escollir camins diferents

la vida va decidir el nostre present,

vam estar segurs en tot moment, cada segon

però ara la nostra cendra es fon

no vam fer cas a cap avís

i vam seguir sense cap permís.

només el món ens ajudarà a arribar a la felicitat

i per fi se't reconeixerà tot lo que has treballat;

no vull regresar, no vull despertar

d'aquesta meravella de somni del que no vull despertar.

Una vegada més vull dir-te que...

que et volia dir?

si quan intento parlar-te

m'acollono al veure't venir.

No sóc jo el que parla, és el meu dolor

no sóc jo el que pensa, és el meu cor.

Vaig girar la cara, vaig jugar a sort

ara ho vaig superar, sóc i seré sempre fort

sense ajuda vaig escapar de les ungles del diable

però ens assemblaven tant, que va ser amable.

Pfff... com reconquistar-te?

ara només puc intentar oblidar-te....

                                                                                                                     Black Mufasa

                   FI.

I et quedes com:

WTF? Que passa?

Que has vist?

Black mufasa...

                 

La fi del Món

Fa milionsd'anys els humans les terres estaven cuidant,

ara quan ens mirin des de dalt acabaran plorant;

plorant al veure els nostres errors i sobre com vam maltractar la terra

plorant per totes les injustícies i per tota la guerra.

Hem contaminat fins la última gota del planeta,

hem jugat amb cartes i ara hem perdut.

Vamutilitzar-la

al igual que si fos un plat brut,

 

potser ningú es doni compta de que hem estat vivint aquí durant tota l'existència

no importa ni tampoc hi depén de quina creencia

 

igualment és la nostra mare, la nostra vida 

és ella la que ens protegeix, alimenta i cuida.

 

Ha vist el començament del principi, el bé i el mal.

Si seguim així, també veurà el nostre final.

 

La gent s'arrepentirà, quan el món s'acabi

i no tindrem temps de rectificar com cabis.

 

Sempre estem passant de tot, de les notícies i dels pronòstics

que inútils que som, ens quedem jugant a casa amb els joysticks.

 

I de qui serà la culpa? Nostra. De la humanitat.

 

Com a una boda, a la nostre constelació li vam jurar fidelitat

 ara li arrebatarem el planetaque ens ha creat.

Molt aviat serà tard per rectificar

i és quan llavors voldrem canviar

 

MASSA TARD, RICACHONS

LA NOSTRE TERRA ESTÀ FINS ALS COLL***.

 

M'omplo dse sabiduría i de tendresa

i a poc a poc la llum deixa d'estar encesa.

 

Ens enfonsem a un inacabable son

i així seguirà fina que arribi la fi del món...

 

 

 

 

                                     CANYON

 

 

 

f

Home d'or

 


Surto al carrer i no se m'acut res,
pero si surto amb cascs, les idees em venen com de tres en tres,
és la meva ment la que em dona idees i pensaments
i treballa sempre  continuament;

els sentiments son com orenetes, estan sempre a l'aire
i jo els agafo al igual que si fos cistellaire.

Els meus vasos sanguinis no saben que fer
les meves mans son com tornados i la música em fa ser lo que vull ser

La meva droga? La música.
El meu porro? L'acústica.

Són com agulles clavades a l'esquena
és com si algú morís i a ningú li donèssi pena.

Els elefants em tenen por,
jo al meu territori sóc el lleó

em van dir que no era bó contaminar
jo les paraules i els sons vaig reciclar.

vull canviar el món, vull ser innovador
convertir-me en meravella, ser un home d'or.

No es fàcil a aquesta societat materialista

que en quan et mous et segueixen la pista.

Sóc l'heroi que tu neccessites

el superman que porta unes bones pintes.

Però aquí acaba aquesta balada

i em recobriu de matèria daurada...

                                                                                   CANYON

Només veuen els defectes, ja no es fixen en el cor

Un altre dia almacenat a la meva retina,

un altre dia per guardar a la meva vitrina;

Els records passen poc a poc per davant de la meva cara,

y em toquen les memories,

que ja no tornaran,

que s'eleven i giren com nories.

Torno tal i com he vingut,

fent-me més gran i a la vegada més tossut;

jo tinc a la ment tot lo que m'ha passat,

cada historia dolorosa més m'ha agrandat.

Cada passa que he fet amb algo de dolor al cos

m'he fet més fort, i el meu cop ara és més dolorós.

Però sempre he fet més esforços per ser perfecte que per altre cosa

i no he deixat de pensar

no puc esforçar-me

si sé que no tinc res a guanyar...

Tenen més ganes de criticar-me que de veure'm el costat inmortal

jo puc escalar l'Himàlaia, però a tothom li donarà igual

 

 

Que ara puc pujar i veure't des de la troposfera

que jo poso ous d'or i et vigilo com pantera,

 

Alguns em tachen de boig per ser com soc

i els importaria una merda que jo controlés el foc

només veuen els defectes, ja no es fixen en el cor

a mi no em fan res, soporto tot tipus de dolor.

He sigut entrenat per les lliçons  de la vida

que tot és com una atracció, puja a l'estampida.

Dur com una roca, sec com una muntanya

tot fet de pedres intentar no tirar la canya;

 

viure com un home de gran mida,

morir com un suicida,

 però viure tots els dies de la meva vida...

 

 

                                                                                      CANYON

El meu destí

Vaig començar avorrit, ara estic aquí

al principi pel terra, i ara a dalt del pi.

I ho produeixo jo tot, i així ho faré fins que el meu cervell pari

somiant amb treballar  versos dalt un escenari.

Potser no sóc el millor,

aixó ho reconeixo,

però tampoc sóc el pitjor,

sobretot perquè jo no em rendeixo,

no em fa falta trepitjar fort,

jo amb els meus temes arribaré a la mort;

no em fa falta pegar, ni creure en cap Dèu (amb respecte) per ser lo que sóc

jo sóc el meu heroi, doncs amb les mans jo apago el foc.

potser no sóc ric, però en expressar els sentiments tinc un par de billets

amb un, dos tres, quatre, cinc dissenys fets;

pujo la muntanya i soc l'amo llavors ningú em para

el meu objectiu? Que tothom reconeixi la meva cara,

el meu cos està preparat per tot tipus de proves

ha anat a l'infern, i he pujat amb les mateixes robes.

Jo sóc com sóc, és el meu destí

així vaix neixer, moriré així.

Sense pausa però sense presa

jo sóc el pròxim element de la teva naturalesa

arraso com un tornado amb força de mamut

i amb velocitat espacial que et deixarà mut.

Qui m'ha condenat a la soletat eterna?

Simplement jo.

Perquè?

Perque vaig tindre por.

Les claus t'obren portes, pero tu has d'entrar

només tu pots decidir quin destí seleccionar.

Estiguis bé, estiguis cabrejat

tot té un sentit, segur que el trobaràs.

Ciència ficció? No, ciència ideal.

Un somni silenciós? No, jo sóc real...

                                                                                                                    CANYON

I si Mario no tingués princesa?

Vaig escapar de la torre amb el Luigi com a ajudant

tinc ferides així que he tingut que venir reptant,

el bolet humà m'ha dit que segueixi amb el meu camí,

i jo li faig cas fins que arribi a la fi.

Una tortuga Koopa, toma! Vida extra!

i crec que estic arribant al final de la recta;

com anava a saber que era una gran mentira,

si jo per tu m'estava jugant la vida,

ara un camí de lava, compte amb el Huesitos,

que si ens caiem de la corda ens torrarem com phoskitos

vigila amb l'home calavera

que si perdem l'equilibri morim.

Aixó és com una carrera,

i si ens caiem per sempre ens quedarem dormint.

Arribo al castell, acabaré amb el Bowser per aconseguir-te,

ja no estàs aquí, doncs un altre cop a perseguir-te.

Passen els segons, els dies i els mesos

sempre igual, el Luigi i jo ens sentim com a presos

Ara me'n aig a casa a reposar

que rere 5 mesos de busquèda neccessito descansar

El Yoshi em va dir que te n'havies anat, 

 pero ara de buscar-te jo ja m'he cansat.

Ara crec que em canviaré al Halo reach,

perquè he comprovat que per mi no hi ha una princesa Peach...

                                                                                            CANYON