Madurar? aixó és de fruites
Jo vull seguir amb la meva gent corrents a corre-cuita.
Seré el nen que segueix masclant xiclet pel carrer,
i no tinc ni idea de quan ho deixaré de fer.
Segueixo atrapat a aquella infància inacabable
son tots aquells records els que la van fer inoblidable.
Era el típic nen que creia en els contes
jo idolatrava a Mufasa i a Pocahontes
Era normal, sense res de marca
lo més fort que feia, era pujar-me sol a una barca,
però era així així era jo
ningú em canviarà, ara sóc lo que sóc
vaig baixar-me els pantalons i em vaig ficar gorra
i totes aquestes històries se les va emportar la sorra.
I a partir d'allí tot va canviar,
tot lo que era, es va acabar
vaig deixar de creure en els contes i en les pelis
era feliç com si fos el amo de Nova Dehli.
Però, que em va passar, que va canviar?
Només l'arena et respondrà.
Potser no ho entenguis, és massa complicat
i els records? S'han marxat.
L'arena té la meva infància
i ara sóc una víctima de la vagancia
Al rellotge del temps, la sorra es desfa.
I tot aixó, quan l'arena s'ensorrà...
Black Mufasa
