Arena

 





Madurar? aixó és de fruites

Jo vull seguir amb la meva gent corrents a corre-cuita.

Seré el nen que segueix masclant xiclet pel carrer,

i no tinc ni idea de quan ho deixaré de fer.

Segueixo atrapat a aquella infància inacabable

son tots aquells records els que la van fer inoblidable.

Era el típic  nen que creia en els contes

jo idolatrava a Mufasa i a Pocahontes

Era normal, sense res de marca

lo més fort que feia, era pujar-me sol a una barca,

però era així així era jo

ningú em canviarà, ara sóc lo que sóc

vaig baixar-me els pantalons i em vaig ficar gorra

i totes aquestes històries se les va emportar la sorra.

I a partir d'allí tot va canviar,

tot lo que era, es va acabar

vaig deixar de creure en els contes i en les pelis

era feliç com si fos el amo de Nova Dehli.

Però, que em va passar, que va canviar?

Només l'arena et respondrà.

Potser no ho entenguis, és massa complicat

i els records? S'han marxat.

L'arena té la meva infància

i ara sóc una víctima de la vagancia

Al rellotge del temps, la sorra es desfa.

I tot aixó, quan l'arena s'ensorrà...

                                                                        

                                                                                      Black Mufasa