Surto al carrer i no se m'acut res,
pero si surto amb cascs, les idees em venen com de tres en tres,
és la meva ment la que em dona idees i pensaments
i treballa sempre continuament;
els sentiments son com orenetes, estan sempre a l'aire
i jo els agafo al igual que si fos cistellaire.
Els meus vasos sanguinis no saben que fer
les meves mans son com tornados i la música em fa ser lo que vull ser
La meva droga? La música.
El meu porro? L'acústica.
Són com agulles clavades a l'esquena
és com si algú morís i a ningú li donèssi pena.
Els elefants em tenen por,
jo al meu territori sóc el lleó
em van dir que no era bó contaminar
jo les paraules i els sons vaig reciclar.
vull canviar el món, vull ser innovador
convertir-me en meravella, ser un home d'or.
No es fàcil a aquesta societat materialista
que en quan et mous et segueixen la pista.
Sóc l'heroi que tu neccessites
el superman que porta unes bones pintes.
Però aquí acaba aquesta balada
i em recobriu de matèria daurada...
CANYON
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada