Fa temps, vaig conèixer un nen que somiava,
un nen que tenia por;
un nen que estimava
però no tenia ningú per repartir amor.
Era un nen que tenia idees al cap ben organitzades,
un nen que era un pensador
algú en que si hi confiaves,
t'entregaria tot el seu cor...
Una persona que poc a poc ha anat creixent,
però que poc a poc va canviant;
noi fet i dret,
ha passat de ser pobre a comandant.
Organitza la seva vida, però no la seva roba
el temps passa, i segueix atrapat a la mateixa cova.
Passant de les crítiques que rep,
dels insults que li facin,
deixant enrere els records,
provocant que acabin.
No es droga, ni fuma ni beu;
una persona responsable, però no treu a mates un deu...
Feia de les seves, estudiant molt
ara ha parat i ja no tant,
però es perque no vol
i ademés, de ser un empollón s'està cansant
Era únic, tenia un do...
el va perdre, i lo que fastidia
és que aquest crack era jo...
No feia cas a les noies, passava d'elles, i deia que un dia
serien lletges perque es farien velles,
Ara, és un nen que somia amb estrelles...
Tot bon somiador, té un somni que es farà realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada