Oblidant els problemes, allunyant-me de la Terra
des de el meu món
no hi veig ni la més alta serra.
Conjunt de felicitat i tristese a les meves lletres,
no és que me'n vagi per por;
me'n vaig perquè sóc un iceberg, i allí hi fa massa calor.
Saltant-me les normes de la vida, saltant-me la les lleis
un món on tot és obscur i beix.
Ni la roba de marca, ni la música m'alivien d'aquest sentiment tan dolorós.
Fins i tot desitjaria que invisible jo fos.
Però para, pensa, perquè me'n tinc que anar?
Et tinc a tu, aixó és suficient.
Perque, a on podria marxar?
No em faig a la idea de marxar, no més et tinc a tu en ment.
La història sempre és la mateixa,jo trist i els que menys s'ho mereixen:
feliços.
Però fins i tot els més contents, no necessiten viure en luxosos pisos.
Si no trobo la felicitat, és perquè no vull.
Però ara, el món és nostre, i fins que acabi
així serà.
La infelicitat està dominant el món
Salva't mentre puguis.
CANYON
Sigues feliç. Val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada