Vinc d'un món, on ningú es reia.
Vinc d'un lloc, on tot igual es feia.
No ha havia somriures, ni alegria, ni olors
jo era la única persona que tenia color.
Vaig vindre aquí, a la Terra
però se'm van les ganes de viure, quan a la tele surt guerra.
I ésque jo no sóc d'aquí, lluny està la meva casa.
I ésque tampoc sóc normal, sóc un extraterrestre de raça.
Però em sento humà, em sento persona
encara així, molt estrany sona.
De vegades, a la fi i a la cap, és millor mentir.
Jo ho faig, perquè m'agrada viure aquí.
No puc tornar,
de forces neccessito mil.
No puc escapar,
tinc que dir que sóc de Brasil.
Vaig provar les drogues al meu espai,
i vaig prometre que no hi tornaria mai.
No hi era feliç, al meu planeta
tot era trist, ningú tenia una meta.
Finalment, tinc una capa fina.
De tristesa, soletat, amagat sota una enzina.
Ara tinc fred, neccessito calor
només ha ha gel, no hi ha calefacció;
algun dia m'aniré, ja que ningú em trobarà a faltar
i ésque em sento com una merda, però la batalla he de guanyar...
CANYON
Yeahhhh!!!! ¡Cómo mooola!
ResponElimina