dilluns, 19 de novembre del 2012

Dies de borrasca


 

Sentiments a part, sentiments que aniran amb mi a la tumba.
Sentiments obscurs, que inunden la penumbra.

Felicitat oculta, alegria tapiada
construïda sota terra, molt ben enterrada.

Quan surti l'arc de Sant Martí, tornaré a la cova
perquè sóc un monstre, 
i tinc encara la ferida tova...

Plou, hi ha núvols al cel
i així fa des de 4 dies
Per la nit no es divisen estels
al cel ja no  hi ha les estrelles de les que 
et fies.

Dies solitaris, dies interminables.
Dies que tenen a tope la batería i funcionen amb cables

El rellotge del temps ha parat de fer tic-tac.
Ha deixat de funcionar.
Li ha donat un atac.
I el rellotge del temps ha deixat de funcionar.
La vida, és com un xiclet que Dèu masca.
I aixó fa que hi hagi
aquests dies de borrasca...

                                                                                         CANYON




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada