Som lo que volem ser
difícil, però ho hem de fer
vam escollir camins diferents
la vida va decidir el nostre present,
vam estar segurs en tot moment, cada segon
però ara la nostra cendra es fon
no vam fer cas a cap avís
i vam seguir sense cap permís.
només el món ens ajudarà a arribar a la felicitat
i per fi se't reconeixerà tot lo que has treballat;
no vull regresar, no vull despertar
d'aquesta meravella de somni del que no vull despertar.
Una vegada més vull dir-te que...
que et volia dir?
si quan intento parlar-te
m'acollono al veure't venir.
No sóc jo el que parla, és el meu dolor
no sóc jo el que pensa, és el meu cor.
Vaig girar la cara, vaig jugar a sort
ara ho vaig superar, sóc i seré sempre fort
sense ajuda vaig escapar de les ungles del diable
però ens assemblaven tant, que va ser amable.
Pfff... com reconquistar-te?
ara només puc intentar oblidar-te....
Black Mufasa
FI.
I et quedes com:
WTF? Que passa?
Que has vist?
Black mufasa...
René! Esta muy bien tu blog, sigue así!
ResponElimina